Trencant estigmes

Diàleg entre Javier Prieto, treballador de SJD Serveis Socials Barcelona, ​​i estudiants d'integració social i pedagogia sobre diferents aspectes vinculats al sensellarisme. Per exemple, descobrir que un alt percentatge de les persones que resideixen en els centres treballa però no els arriba per pagar un lloguer és una de les realitats que els joves descobreixen a través d'aquesta conversa que, a poc a poc, va desgranant alguns tòpics i prejudicis sobre aquesta realitat tan desconeguda, ignorada i estigmatitzada.

Compartir latido

Compartir en Facebook
Compartir en Twitter
Compartir por email
Copiar enlace
Compartir por Whatsapp
E5:28

24 Juliol, 2019

Encara no hi ha cap comentari...
sigues el primer a comentar aquest vídeo!

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Recursos per seguir bategant

Veure més recursos

Laura: Actualment, quins són els perfils més comú de persones sense llar?Javier: Ja no es parla tant de perfil de persones sinó que es parla més de la situació habitacional, d’on viuen. I això va ser una dinàmica que va començar a Europa, on es va trencar amb el tema de posar la persona com a culpable, diguem entre cometes, d’estar senes llar per dir, val doncs hi ha persones que s’han d’atendre que viuen al carrer, hi ha persones que viuen a albergs per a persones sense llar, hi ha persones que viuen en habitatges que estan massificats, és a dir, un habitatge on viu molta gent dins, o persones que viuen en habitatges que no tenen les condicions per poder viure que igual no tenen lavabo, o són uns baixos on entra la humitat i el fred...Pol: Una persona que ha estat en aquesta situació, en els anys que facin falta aquesta persona torna a tenir la vida que tenia abans, diguéssim, i va a una entrevista de treball, tu penses que ha de dir per tot el que ha passat o millor fer una entrevista de treball tal qual normal i una vegada ja tinguis confiança comentar i explicar tot el que has passat tu abans?Javier: Mira, és un tema molt personal, l’explicar. Nosaltres, de la gent que atenem, el 40% està treballant, tenen una feina. I d’aquestes persones, hi ha gent que diu en quina situació està i hi ha gent que no ho diu. És un problema perquè si tu ho dius, pot haver gent que entengui que tu estàs en aquesta situació perquè no pots pagar-te un habitatge a la ciutat on vivim. Però també hi ha molta gent que pensa que totes les persones que estan al carrer estan perquè són alcohòliques o perquè estan boges.Pol: Aquí volia vindre...Javier: Llavors, el tema de l’estigma està tan arrelat que dir-ho corres un risc que no et contractin.Laura: Nosaltres tampoc pel carrer veiem a gaires dones. Jo, al menys, personalment.Pol: Sí, la gran majoria són homesLaura: Son homes, el perfil que sempre es veu són homes. Com queda la dona?Javier: Més o menys es calcula que dormint al carrer, el 80% són homes i el 20%, aproximadament, dones. Però les dones ho pateixen de manera invisible. Les dones, tot i que al carrer no n’hi hagi tantes, dins de casa hi ha moltes dones que estan en situació de sense sostre. De sense llar, no tant de sense sostre. Hi ha moltes dones que viuen en cases però no tenen llar. Condicions de perillositat o en condicions de risc per la seva pròpia vida.Laura: Què necessiten aquestes persones?Javier: Jo crec que necessiten respecte, molt de respecte necessiten. Necessiten respecte com a persones. Si estan dormint al carrer i passes pel costat seu doncs no molestar-los. Si vas a tirar les escombraries i estan remenant buscant ferralla, doncs esperar que acabin per tirar la bossa d’escombraries. O quan et ve algú a demanar diners, hi ha moltes maneres de dir que no. No cal donar-los diners per sentir que els estàs ajudant. Però hi ha moltes maneres de parlar a la gent.Laura: Sí, que gires la cara.Javier: Gires la cara, te’n vas, no li parles... I després ens queixem que ens insulten, que ens tracten malament, però al final tu l’estàs rebutjant. O sigui, ell ha vingut a demanar-te una cosa que necessita. I tu, ni li estàs dient que no, ni que sí. I t’estàs donant la volta i estàs marxant. És molt lleig això. O sigui, no sé.Pol: És una falta de respecte això. És com si jo et faig una pregunta i tu et dones mitja volta i no em parles.Javier: O et dic no. A tu no et contesto perquè vas brut. Sí, i a lo millor vens de la feina. Saps? O sigui, no sé.Laura: I es deixen ajudar o n’hi ha alguns que els hi costa?Pol: Això volia preguntar jo abans... Quan van al lloc on estan aquestes persones, hi ha casos de persones que diuen “a mi deixeu-me, jo no vull rebre ajuda teva”.Javier: Sí, hi ha casos de persones que diuen que no volen l’ajuda però és perquè l’ajuda no s’adequa al que ells necessiten. Llavors, cada vegada més, l’ajuda que s’ofereix a aquestes persones està més adaptada a cada persona. I cada vegada més, l’ajuda està anant del col·lectiu, de l’atenció més en albergs o més massiva, cap a una atenció més individual, més centrada en la persona i més adaptada al que la persona vol. I aquesta està sent la clau perquè tothom accepti l’ajuda.

MATERIAL EDUCATIU

Ets docent?

Oferim als educadors un seguit d'activitats que tenen com a objectiu aprofundir sobre l'àmbit del vídeo i facilitar el treball sobre els vídeos relacionats amb aquesta temàtica. Aquestes activitats poden adaptar-se a diferents necessitats i estan destinades principalment a joves de 12 a 18 anys.Consulta el nostre material educatiu per treballar l'educació en valors amb el teu alumnat.
Material educatiu

Preguntes per pensar:

  • Quins aspectes de les persones en situació de sense llar no coneixies abans de veure el vídeo?
  • Què creus que vol dir el Javier amb la frase que "hi ha persones que no volen l'ajuda perquè l’ajuda no s’adequa al que elles necessiten"?